|
Conferències 2002-2006 |
|
|
|
|
|
Vinguda a Espanya dels nens/nenes espanyols nascuts a Rússia. Victòria Escrich. 19 de desembre de 2006. Ràdio Gràcia: Ones de dones, Dial 107.7
La família de la Victòria van haver d’exiliar-se a Rússia amb la caiguda del govern republicà. Allí hi va néixer ella i la seva germana. A finals dels cinquanta, principis dels seixanta, Franco va permetre el retorn d’aquestes persones. Però, com ho van viure aquests nens i nenes acostumats a un sistema de vida totalment diferent al que es trobarien aquí? Va ser dur adaptar-s’hi? I la història que ens diu d’aquest fet? Com ella diu, no són nens de la guerra, són nens de la “pau”. |
|
|
|
|
|
La violència de gènere en plural. Un recorregut al llarg de la història. Elena Ràfols. 28 de novembre de 2006. Ràdio Gràcia: Ones de dones, Dial 107.7
El dissabte 25 de novembre se celebra el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. Actualment sembla que l’única violència que pateixen les dones en la cultura occidental és la domèstica. Però, de violències, n’hi ha i hi ha hagut de molts tipus al llarg de la història. Intentarem fer un breu repàs amb alguns exemples. |
|
|
|
|
|
|
Els valors socials del franquisme: homes útils per a la Pàtria, dones útils per a la llar. Elena Ràfols i Maria Verdú. 9 d’octubre de 2006, Organització: Associació "La pizarra de Raimunda"
Aquest any en què es commemora la instauració de la Segona República i l’inici de la guerra civil, cal recordar el que va representar la pèrdua de les llibertats democràtiques. A la dona i la infància se’ls va aplicar una repressió ideològica i social específica aplicada molt abans del final de la guerra civil amb la construcció d’un corpus teòric científic com a base per a la creació de lleis que limitaven la llibertat individual de les dones i altres que obligaven a la reeducació dels nens, nenes i joves. A elles, des de la infància se’ls va inculcar una consciència femenina per tal de ser les transmissores dels valors falangistes, basats en la submissió, la maternitat i la represa dels rols d'ordre domèstic. A ells, mentrestant, se'ls ensenyava batxillerat o un ofici. Un dels agents de socialització va ser el sistema de protecció de menors i de beneficència a través de l'internament de nens, nenes i joves en centres tutelats –sobretot- per institucions religioses. Per això, és necessari treure a la llum pública la repressió patida per les dones i la infància que encara ara resta força desconeguda i silenciada. |
|
|
|
|
De la llibertat a la submissió. Dones, República i Guerra Civil Elena Ràfols i Maria Verdú 19 d’octubre de 2006. Organització: Ajuntament d'Esplugues de Ll.
Mai les dones espanyoles havien obtingut uns drets d’igualtat legal amb els homes ni havien pogut participar tant activament en la vida pública com en el període democràtic republicà que va iniciar-se el 1931 i va ser aniquilat per la força el 1939 amb la victòria dels insurrectes del Movimiento Nacional. Conèixer aquests aspectes i recordar-los és donar veu tant a les dones que van tenir l’oportunitat de lluitar per un món més just com a les que no van tenir temps de fer-ho ni de gaudir-ne, ja que unes i altres van patir la repressió ideològica i social específica que el franquisme va aplicar sistemàticament a les dones des de molt abans del final de la guerra civil amb la creació de lleis i institucions que limitaven la seva llibertat individual. |
|
|
|
|
|
Maria Montessori Isabel Olesa. 17 d’octubre de 2006. Ràdio Gràcia: Ones de dones, Dial 107.7
Aprofitant l’inici del curs escolar, aprofitarem per parla de la pedagoga Maria Montessori, creadora del sistema d’ensenyament que porta el seu nom. Catalunya va ser uns dels països capdavanters en introduir a l’ensenyament públic aquest sistema en el decurs de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923/25), tornant a implantar-se en el període de la II República (1931-1936). Actualment, a casa nostra, encara no s’ha arribat a assolir aquells nivells de qualitat a l’ensenyament gratuït i només en alguns pocs centres subvencionats o privats s’imparteix aquesta mena de docència. |
|
|
|
|
|
|
Oci, joc i diversió. Mª Isabel Gascón Uceda, historiadora. 11 de juliol 2006, dins el curs Història i vida quotidiana de "Els Juliols de la UB"
L'estudi de las múltiples manifestacions de la vida quotidiana, des d'una perspectiva històrica, permet conèixer millor la nostra societat. El joc i la festa han tingut sempre un lloc molt destacat en la vida personal dels éssers humans i en les seves relacions amb la comunitat. |
|
|
|
|
La medicina actual, qüestió de dones? Maria Verdú. 27 de juny de 2006 i 19 de setembre de 2006. Ràdio Gràcia: Ones de dones, Dial 107.7
Un viatge al passat medieval de la medicina, ens mostra com era la situació de les dones d’aquella època, fet que ens permet qüestionar-nos quina és la situació actual. Com malgrat l’aparent feminització de la medicina, aquesta està molt lluny d’aplicar-se amb perspectiva de gènere i la dona hi segueix estant marginada. La segona part inclou el punt de vista d’una professional de la Medicina. |
|
|
|
|
|
La construcció repressora franquista: la dona i la infància com a eines socialitzadores Elena Ràfols i i Maria Verdú, 4 de juny de 2006. En "Gran Trobada de Dones: Les dones sabem fer i fem saber" organitzada per Xarxa Feminista.
La represión ideológica y social del Nuevo Estado hacia las mujeres y la infancia se inició mucho antes del final de la guerra civil con la construcción de un corpus teórico- científico como base para la creación de leyes que limitaban la libertad individual femenina y otras que obligaban a la reeducación de los niños y las niñas, sobretodo si eran hijos o hijas de "rojos", es decir, de zona republicana. |
|
|
|
|
|
|
Les fosses de la repressió franquista: arqueologia, antropologia forense i memòria històrica. Elena Garcia Guixé. Biòloga i antropòloga. 30 maig 2006.
En els últims anys han estat notícia les excavacions de fosses comunes de la Guerra Civil i de la Postguerra arreu d'Espanya. Diversos reportatges a la televisió i a la premsa ens han donat a conèixer els fets personals dels familiars de persones que van ser assasinades i enterrades en una fossa comú i, com ara, trencant el silenci de tants anys, volen donar-los una sepultura digne. Com és una excavació en una d'aquestes fosses? Quins criteris s'utilitzen? Elena García Guixé ens descriurà, pas a pas, la metodologia que es segueix, el tipus de registre, com enfocar l'estudi antropològic i quina és l'aportació de l'obertura de fosses a la memòria històrica. |
|
|
|
|
L'homosexualitat femenina i masculina al llarg de la Història. Elena Ràfols, 16 de maig de 2006, Ràdio Gràcia: Ones de dones, Dial 107.7
Fent Història organitza la III Jornada de Fent Història amb el títol Amors com els altres. Passat i present de les sexualitats alternatives, ja que l’estudi de la història de l'homosexualitat –gairebé inèdit al nostre país- permet trobar-nos amb la tragèdia de la incomprensió i les terribles persecucions. Però també amb èpoques de la història on la sexualitat s’ha viscut amb menys prejudicis, i de manera que ens permet arribar a considerar la possibilitat de què l'heterosexualitat no hagi estat una imposició cultural. Destacarem el cas de la sexualitat lesbiana, que sovint ha passat invisible al llarg de la història. |
|
|
|
|
|
La prevenció de la salut laboral en les dones. Elena Ràfols, 25 d'abril de 2006, Ràdio Gràcia: Ones de dones, Dial 107.7
El divendres 28 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball. La prevenció és el puntal bàsic per evitar els accidents i les malalties laborals. Aquesta prevenció no pot ser global, sinó que cal tenir en compte les diferències de gènere i no tant sols pel factor biològic de la maternitat, sinó perquè malgrat els avenços aconseguits encara dones i homes realitzen funcions diferents dins la societat i necessiten un programa de prevenció específic segons el gènere. |
|
|
|
|
|
|
Institucions i conflictes a la Catalunya moderna 1542-1564: entre el greuje i la pragmática. Jordi Buyreu Juan. Historiador.25 d'abril 2006.
Carles V va abdicar el 1556, però els catalans no van reconèixer Felip II fins el 1562. Anem coneixent millor el segle XVI a Catalunya, i es desfà la idea de què era un territori pacífic, oblidat en un racó de l'imperi dels Habsburg. Per què, per exemple, van ser empresonats el 1559 tots els diputats de la Generalitat? Anunciaven aquest conflictes les grans ruptures de 1640 i 1700? I, en aquell context, qui eren els bandolers: herois, fills de la gana, o de la prosperitat? |
|
|
|
|
De la garjola a la llar. Les presons de les dones a la Dictadura. Elena Ràfols i Fernando Hernández , historiadors. 22 de març de 2006. Dins els actes commemoratius del 8 de març, organitzats per Attac Gràcia.
Fernando Hernández ha parlat de les dones empresonades per la seva afiliació a partits polítics, sindicats o altres institucions i també d'altres dones que ho van ser pel sol fet de ser la dona, la filla, la germana... d'un republicà (de qualsevol tendència). Per fer-ho, s'ha basat en els seus estudis sobre la presó femenina de Las Ventas a Madrid i la de Les Corts a Barcelona. Elena Ràfols Yuste ha tractat la vida quotidiana de les dones que es trobaven en una altra presó sense barrots ni parets, però on la repressió més dura s'hi va imposar i de com es va construir una consciència femenina específica amb la única finalitat de fer perdurar els valors del feixisme mitjançant la creació de lleis i d'institucions educadores i de control. |
|
|
|
|
|
Les institucions de protecció de menors: centres femenins (1939-1959). Elena Ràfols i Yuste. 21 de març de 2006. Ràdio Gràcia: Ones de dones, Dial 107.7
Resultats de la recerca històrica sobre el funcionament de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona i dels centres que en depenien destacant els femenins, ja que d'ells no s'ha escrit res, ni tant sols per les pròpies protagonistes, fora de breus pinzellades relatades en algunes biografies publicades per antics interns masculins. |
|
|
|
|
|
|
El Banquet de la Victòria i els Fets de ¡Cu-Cut!. Francesc Santolaria Torres. Historiador i autor del llibre del mateix títol. 21 de març 2006
Les declaracions recents sobre política d'alguns militars ens han recordat que s'acompleixen cent anys de la promulgació de la Llei de Jurisdiccions. Per estudiar els origens d'aquells esdeveniments recordem la crisi de la Restauració i l'assalt de la redacció de la revista satírica ¡Cu-cut! amb l'autor d'un excel.lent estudi recent. |
|
|
|
|
|
Luter Amb Joan Bada, professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Coordinador: Ferran Sánchez. 21 de desembre,2005
Luter (Eric Hill, 2003) és una superproducció alemanya rodada a Baviera i Saxònia que intenta acostar-nos a la turbulenta i emocional vida del reformador Martí Luter, figura clau en la història de la religió. Tot i que l’han vist 4 milions d’espectadors, hi ha crítics disconformes en què s’hagi fet en anglès la vida del primer traductor de la Bíblia a l’alemany, i que el protagonista (Joseph Fiennes) no s’assembli al corpulent personatge que van pintar Lucas Cranach i Hans Holbein el Jove |
|
|
|
|
|
Cinderella Man Amb Josep Maria Caparrós, doctor en Filosofia i Lletres, professor titular d'Història Contemporània i Cinema a la Universitat de Barcelona, i director del Centre d'Investigacions Film-Història al Parc Científic de la UB. Coordinació: Tomás Valero i Ferran Sánchez, 16 de desembre, 2005
El realitzador Ron Howard (Una mente maravillosa, 2001) ha dirigit l'australià Russel Crowe (Gladiator) i a Renée Zelwegger (Chicago) per biografiar Jim Braddock, un bon boxejador que malviu de feines dures i mal pagades a l'Amèrica de la Gran Depressió. Quan té la segona oportunitat de tornar al ring ho fa malgrat la gana, les lessions i la manca d'entrenament. Es convertirà en un heroi popular a qui tothom anomenarà, pel seu ràpid èxit des del no res, Cinderella Man (El ventafocs). Com situem la pel·lícula en el context històric? Per què el cinema actual recupera aquest personatge i el temps de la Depressió? Són algunes de les preguntes que hem pogut fer en la trobada |
|
|
|
|
Tintín: una llicò d'Història del segle XX. David Baker, "Xifort". Membre de TintinCat, 14 d'abril, 2005
"Les aventures de Tintín" és un impressionant testimoni dels esdeveniments del segle XX desde l'òptica dels europeus occidentals que els van viure. Per un lector d'avui en dia, la lectura de Tintín equival a endinsar-se en una hemeroteca i descobrir no solament els fets, sinò la idiosincràsia dels homes i dones que van fer la història. No podem oblidar que aquestes aventures es publicaven setmanalment i que, mentre els pares llegien els diaris, els nens veien explicades les mateixes notícies en forma de còmic. Com diu Joan Manuel Soldevila, "Les aventures de Tintín" poden ser útils als docents d'història com a suport bibliogràfic. |
|
|
|
|
|
|
La trepanació del crani al llarg de la Història. Dr. Domènec Campillo, Paleopatòleg, 10 de març, 2005
Sobta saber que a partir del Neolític es troben cranis que han estat trepanats i que mostren signes d'haver sobreviscut a aquesta pràctica, malgrat les rudimentàries eines del moment. Aquest descobriment ha donat lloc a creure que en períodes tan antics ja hi havia alts coneixements quirúrgics, però la realitat és que la majoria d'interpretacions al respecte, no són més que fabulacions. En aquesta xerrada mostrarem que no es pot confondre la trepanació prehistòrica amb la cirurgia i farem una síntesi de l'evolució d'aquesta especialitat mèdica. |
|
|
|
|
|
Mariana Pineda: bicentenario del
nacimiento.
Granada. 26 de maig de 1831. Mariana de Pineda, 27 anys, vídua i mare, culpada de traïció i condemnada a garrot és executada. El motiu? L’acusació d’haver encarregat la confecció i el brodat d’una bandera liberal trobada a casa seva. Per què una simple tela inacabada va portar a la mort a aquesta dona? Només aquesta va ser la raó?. Antonina Rodrigo ha definit l’heroïna com una dona “culta, bella y aristócrata que subió al patíbulo por defender a sus compañeros, por no delatarles”. |
|
|
|
|
|
La vida de la dona a l'antic Egipte. Carme Cardona Prats. Arqueòloga i egiptòloga. Sòcia D' Honor de la Societat Catalana d’Egiptologia (SCE), 30 de novembre, 2004.
Com vivia la dona a l’Antic Egipte? Mentre que en altres societats les dones es veien condemnades a la invisibilitat, les egípcies tenien una identitat com a persones. Carme Cardona fa una aproximació a la vida política, social, religiosa, moral i familiar de les dones que van viure a la ribera del Nil. |
|
|
|
|
|
Catalanisme i federalisme: Valentí Almirall
(1841-1904).
Tots coneixem Almirall com a autor de “Lo catalanisme” (1886.) Però també va ser propulsor de la creació del primer diari en català i del Memorial de Greuges presentat a Alfons XII (1885). Va presidir el Primer Congrés Catalanista i l’Ateneu Barcelonès (1896) com a successor d’Àngel Guimerà. Si Jordi Pujol ha reivindicat sempre Prat de la Riba com a referent ideològic, Podria Almirall ser el passat de l’actual Tripartit?. El 1936, Antoni Rovira i Virgili proposà al Parlament la celebració d’un gran homenatge oficial que incloïa l’edició crítica de l’obra completa. La proposta va ser aprovada pel parlament, però la guerra va deixar l’acord en suspens, esperant millors temps. Li deu el Parlament l’homenatge que la guerra civil va avortar?. |
|
|
|
|
|
La figura de la reina en la Corona de Aragón Mª Isabel Gascón Uceda. Historiadora, 6 de Maig de 2004
Maria de Castella, Juana Enríquez i Germana de Foix, van ser tres dones que exerciren el poder de forma directa a Catalunya. A través d'elles coneguérem com eren i que s'esperava de les reines a la Corona d'Aragó des d'una perspectiva humana i la vida quotidiana de les seves cases reials. |
|
|
|
|
|
Les dones als camps nazis David Serrano, Doctor en Filologia Catalana i fundador del CILEC, 22 d'Abril de 2004
L’extermini organitzat que els feixistes van perpetrar contra milions d’homes i dones ha deixat distintes formes de testimoniatge. David Serrano en va parlar del llibre Les dones als camps nazis, on recupera l’experiència quotidiana de les dones confinades als camps i recopila el seu llegat. I ens va presentar L’hora blanca, el seu nou treball sobre la literatura de Joaquim Amat Piniella, que vindria a ser el Primo Levi, o el Jorge Semprún, català. |
|
|
|
|
|
Lazarillo de Tormes anònim? L'autor a la cort de Carles V. Rosa Navarro, Catedràtica de Filologia Hispànica. UB, 2 de Març de 2004
En el seu llibre Alfonso de Valdés, autor del Lazarillo de Tormes (2003), Rosa Navarro afirma que aquest llibre –tradicionalment considerat anònim- havia estat escrit pel secretari de cartes llatines de Carles V. Es tracta d’un humanista important, de qui coneixem ja el Diàleg amb el que va justificar el Sacco di Roma (1527) per part de les tropes de l’emperador. És, doncs, el Lazarillo, un text de la picaresca o li hem d’atribuir els valor d’un humanisme crític, tot i que cristià? |
|
|
|
|
|
Els Almogàvers: 700 anys de l'entrada a Constantinoble. Francesc Puigpelat. Escriptor i periodista. Autor de “Roger de Làuria, el lleó de Constantinoble”, i de “La ruta dels almogàvers”. 26 de Febrer de 2004
Setembre 1303. Roger de Flor entrava triomfalment a Constantinoble al capdavant d’un estol d’almogàvers amb l’objectiu de deslliurar Bizanci de l’amenaça turca. L’expansió catalana per la Mediterrània va tenir en aquest cos mercenari la seva punta de llança i per això alguns sectors reclamen una visió “sense complexes” de la “venjança catalana”. |
|
|
|
|
|
El segle XIX políticament (in)correcte
Víctor Balaguer (1824-1901) va ser, a més d’un prohom de la Renaixença, una figura política bàsica per comprendre el segle XIX català. La Biblioteca Museu que porta el seu nom, a Vilanova i la Geltrú, ha treballat els acudits de la premsa del seu temps per permetre’ns una mirada molt didàctica mitjançant un CD interactiu (2002) que va venir a presentar-nos la seva directora. |
|
|
|
|
|
Joan March, els negocis de la guerra Dolors Genovés, historiadora i periodista, autora del documental emès per TV3 el 12 d'octubre 2003, 20 de novembre de 2003.
El banquer de Franco no va demostrar mai cap escrúpol per tal de guanyar diners: durant la Gran Guerra facilitava benzina a submarins alemanys i després denunciava als anglesos la seva situació. Del misteri que encara envolta el personatge a la seva illa natal, Mallorca, vam parlar amb la Dolors Genovés. L'autora de Cuba siempre fidelísima, L'or de Moscú, o Operació Nikolai –que demostrava que Andreu Nin va ser assassinat pels stalinistes- ens feia constar que el documental ha d'aportar material inèdit a la investigació històrica. |
|
|
|
|
|
Josefina Piquet i Maria Salvo, 6 de novembre
De l'“univers carcelari” descrit per Ricard Vinyes i Manel Risques en l'exposició del MHC Les presons de Franco, vam parlar amb la Maria Salvo, guardonada el 2004 amb la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona i investida doctora honoris causa per la UPC com a presidenta de l'Associació d'Ex-pressos Polítics de Catalunya. Vam tenir la sort de comptar també amb aquella “Nena de la Guerra”, Josefina Piquet, dedicada amb “Les Dones del 36” a fer-nos sentir la importància de la memòria. |
|
|
|
|
|
Imatge i art en la Cultura Ibèrica Laura Devenat, doctora en Història Antiga i Arqueologia, 23 d’octubre de 2003.
En molts períodes històrics tenim moltes fonts a les que adreçar-nos a l’hora de fer un estudi, com és ara els documents escrits, les imatges “cinematogràfiques” (documentals, imatges filmades en moment real ...), les fotografies, les pintures, les escultures, etc...; però hi ha altres períodes, que són els més llunyans en el temps, en els que hem d’extreure informació, molts cops, gairebé només de les imatges de ceràmiques o d’escultures. És el que ens explicà la Laura: com podem conèixer la societat i la vida quotidiana de la gent que vivia a la Península Ibèrica a finals del segle VI aC fins l’arribada dels Romans mitjançant l’estudi de l’escultura de pedra i de la pintura ceràmica que van anar realitzant, en diferents períodes, aquests antics pobladors de la Península. |
|
|
|
|
|
Marició Janué, doctora en Història Contemporània, 2 d'octubre de 2003.
Guardonada en la convocatòria 2002 dels Premis Ciutat de Barcelona per l'estudi Polítics en temps de revolució. La vida política a Barcelona durant el Sexenni Revolucionari, aquesta professora de la UPF ha estudiat a les universitats de Bielefeld i Frankfurt i coneix molt bé l'estat nascut de la unificació (que no “reunificació) de les “dues Alemanyes” que havien simbolitzat la Guerra Freda. Per això li vam demanar que ens presentés el seu llibre "La nova Alemanya. Problemes i reptes de la unificació" (2003). |
|
|
|
|
|
Antoni Tortajada, periodista, director del programa del mateix títol a TV.3, 6 de maig de 2003
Històries de Catalunya és una sèrie documental que fa un retrat de la vida quotidiana al llarg de la història. Explica com ha viscut la gent d'aquest país durant els diferents períodes històrics, deixant que els grans esdeveniments apareguin com a context. Cada capítol dels que TV.3 va emetre setmanalment, es dedicava a una qüestió concreta, seguint una estructura temàtica en contes de cronològica. Amb un dels seus directors, Toni Tortajada, vam parlar de les relacions dels historiadors i la difusió. |
|
|
|
|
|
Els càtarsAntoni Dalmau, escriptor i periodista, 2 d'abril de 2003
La marca de turisme cultural “país càtar” i les connotacions esotèriques mantenen els càtars de moda. L'escriptor Antoni Dalmau, però, ha treballat el tema des del punt de vista científic a Una escapada al país dels càtars (2002). La seva novel·la històrica Terra d'oblit (1997) es va convertir en un best-seller. Per la seva capacitat de divulgació, li vam demanar que ens presentés el CD que va publicar amb la Universitat Oberta de Catalunya, mentre el MHC explorava les relacions entre Catalunya i Provença en l'exposició Càtars i trobadors |
|
|
|
|
|
La peculiaritat del moviment associatiu a Catalunya. Pere Baltà. Periodiste i escriptor. 17 d'octubre de 2002
És ben coneguda la riquesa i vigor del nostre teixit associatiu. A cada barri o poble hi trobem un ateneu popular, un casal de cultura o alguna associació dedicada a activitats culturals i de lleure. El conferenciant ens parla d'aquest model associatiu relacionat amb el moviment enciclopedista francès i anglès, però que al nostre país es desenvolupa de forma diferent i mentre a Europa s'afebleix i arriba a desaparèixer en alguns moments, a Catalunya es manté viu i amb una gran força. |
|
|
|
|
Del fòrum romà al Fòrum 2004. Josep Manuel Ordàs. Doctor Arquitecte, professor i escriptor. 12 de Juny de 2002
El ponent aprofita i pren com a pretext la paraula fòrum per tal de desenvolupar una breu història de la ciutat a través de diferents esdeveniments històrics que han deixat la seva petxada en el territori. A la vegada, presenta els reptes de futur que es plantegen a Barcelona com a ciutat mediterrània i europea en un món globalitzat. |
|
|
|
|
|
|
Stonehenge, del mag Merlí a l'època de la informàtica. Oriol Font i Cot. Llicenciat en Història, 15 de maig de 2002
Les primeres referències escrites sobre el conjunt megalític d'Stonehenge (Anglaterra) es remunten a l'any 1136 dne. Les diverses interpretacions històriques sobre l'ús i el significat d'aquest conjunt fins l'actual era de la informàtica, no estan massa allunyades de les que es van fer en l'època medieval. La causa pot ser la ignorància que encara existeix sobre aquest monument prehistòric. |
|
|
|
