2005
Les
institucions benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i
província (1939-1959)
L'adjudicació d'aquesta subvenció ens ha permés encetar un dels objectius principals
de l'associació previst des
de la seva creació: poder fer recerca històrica sense estar dins el
marc universitari, i que aquesta sigui reconeguda i valorada. Tres membres
de l'associació van presentar a Fent Història el projecte d'investigació Les
institucions benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i
província (1939-1959), la primera fase del qual s'havia de realitzar durant
el 2005. El projecte va obtenir una subvenció mitjançant Resolució del
Conseller de Relacions Institucionals i Participació de 8 de juliol de 2005.
Una vegada efectuat l'estudi, va ser lliurat al Programa per al
Memorial Democratic amb el títol Les institucions de protecció de menors i
benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i província
(1939-1959) La recerca tracta principalment del funcionament de la Junta Provincial de Protecció de
Menors de Barcelona i dels centres que en depenien destacant els femenins,
ja que d'ells no s'ha escrit res, ni tant sols per les pròpies protagonistes,
fora de breus pinzellades relatades en algunes biografies publicades per
antics interns masculins. Les dones encara no han gosat alçar la veu per
escampar als quatre vents la injustícia comesa sobre elles en el moment que
eren més vulnerables, quan els hi van robar la infantesa
L'objectiu
global de l'estudi és conèixer la repressió ideològica i social creada
sistemàticament contra les dones per la dictadura franquista i com es va
inculcar una consciència femenina des de la infància basada en la maternitat,
la submissió i la represa dels rols d'ordre domèstic convertint la dona en
àngel de la llar. Un dels agents socialitzadors va ser el sistema de
beneficència a través de l'internament de menors en centres tutelats per
l'Estat. És cert que també les noies que no es trobaven dins d'aquestes
institucions rebien una formació molt inferior a la dels nois i també
dirigida a la mateixa finalitat, però la gran diferència és que les primeres
no veien altra realitat que la que vivien dins les quatre parets entre les
quals passaven de la infància a l’adolescència –i sovint a adultes- amb tot
programat: oci, lectures, cinema, formació, professió...
Encara queda
molt per investigar sobre les institucions de protecció de menors i
benèfiques, i en especial sobre les experiències viscudes per aquests
infants. La infància va ser una gran víctima del franquisme, perquè al menys
els adults ja s’havien format ideològicament i de caràcter, encara que la
seva veu va ser acallada, però els nens i les nenes no van tenir
l’oportunitat de triar res més que allò que els oferien. Per això, moltes
són les persones a qui donar veu.
Aquesta
recerca tindrà continuïtat durant el 2006 amb l’elaboració d’una segona fase
basada en la recollida de testimonis orals.
2006
Les institucions de protecció de menors i
benèfiques. Centres de menors femenins de Barcelona i província
(1939-1959). Testimonis orals
Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus
Garcia Ràfols, del Grup Història de la Dona, han realitzat la
continuació de l'estudi presentat en la convocatòria del 2005 (Ordre
REP/118, de 22 de març), la primera fase del qual va obtenir una
subvenció per al desenvolupament d'un projecte de recuperació de la
memòria històrica democràtica (Resolució del Conseller de Relacions
Institucionals i Participació de 8 de juliol de 2005).
Durant el 2006, s’ha portat a terme una segona
fase que consisteix en recollir el testimoniatge oral de les dones que
van estar internades durant la seva infància o joventut en els centres
objecte d’estudi i de qualsevol persona relacionada amb les
institucions. Novament la recerca ha estat subvencionada pel Programa
del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya (Resolució del
Conseller de Relacions Institucionals i Participació d'11 de maig de
2006)
Hem pogut recollir el testimoni vital d'onze
persones, una d'elles localitzada a Veneçuela, l'experiència de les
quals hem enregistrat en suport digital i hem transcrit i imprès en
paper, material que lliurem al
fons documental per al banc audiovisual
del Memorial Democràtic.
També, en aquesta edició, s’ha realitzat el
documental Darrere la finestra. Vida quotidiana dels centres de menors
franquistes, important per corroborar les conclusions extretes dels
documents estudiats. D’aquesta manera, entrellaçant discurs històric amb
les vivències personals, s’ha anat construint la història de quatre
persones que representen milers de nenes i nens que van ser internades
en asils, col·legis i reformatoris. L'edició del documental l'ha portat
a terme la productora Mamblona's Produxions de Barcelona, integrada pels
germans Ricard i Eduard Mamblona Agüera.
En paraules del seu director, Ricard Mamblona, és
un documental de caire social que convida a la reflexió, que pretén
crear un fil emocional entre els espectadors i els protagonistes; que, a
través de les petites històries personals, intenta explicar un tot més
general, amb les limitacions que això implica en la recerca de la
veritat total però amb les més modestes intencions de fer tot el
possible per explicar de manera clara i entenedora el que els nostres
personatges van viure.
2007
Presentació del documental Darrere la
finestra,
elaboració de material didàctic i ampliació
de la recerca.
Elena
Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus Garcia Ràfols, del Grup Història
de la Dona, han realitzat la continuació de l'estudi presentat en la
convocatòria del 2005 (Ordre REP/118, de 22 de març), la primera fase
del qual va obtenir una subvenció per al desenvolupament d'un projecte
de recuperació de la memòria històrica democràtica (Resolució del
Conseller de Relacions Institucionals i Participació de 8 de juliol de
2005).
Durant el
2006, s’ha portat a terme una segona fase que consisteix en recollir el
testimoniatge oral de les dones que van estar internades durant la seva
infància o joventut en els centres objecte d’estudi i de qualsevol
persona relacionada amb les institucions. Novament la recerca ha estat
subvencionada pel Programa del Memorial Democràtic de la Generalitat de
Catalunya (Resolució del Conseller de Relacions Institucionals i
Participació d'11 de maig de 2006). L'edició del documental l'ha portat
a terme la productora Mamblona's Produxions de Barcelona, integrada pels
germans Ricard i Eduard Mamblona Agüera.
En paraules del seu director, Ricard Mamblona, Darrere la finestra
és un documental de caire social que convida a la reflexió, que pretén
crear un fil emocional entre els espectadors i els protagonistes; que, a
través de les petites històries personals, intenta explicar un tot més
general, amb les limitacions que això implica en la recerca de la
veritat total però amb les més modestes intencions de fer tot el
possible per explicar de manera clara i entenedora el que els
personatges van viure. Les paraules dels nostres protagonistes tenen
força. Les seves mirades expressen records, sentiments, melancolies del
passat i desitjos de futur. Han despullat el seu esperit davant de les
càmeres per documentar la realitat, per deixar testimoni per sempre, per
arribar a la gent i ser escoltats
Una vegada
realitzada aquesta tasca és necessari donar a conèixer a la ciutadania
les conclusions de la mateixa i les experiències viscudes per aquelles
nenes i nens amb la finalitat de què el silenci guardat durant tants
anys es torni paraula. Amb aquesta finalitat hem programat l’acte de
presentació al públic del documental esmentat.
És també
necessària l’ampliació de la recerca i el recull de més testimonis orals
ja que l'estudi de la infància en el període franquista és pràcticament
inèdit i, per tant, ens hem trobat amb alguns fons documentals que no
estaven ni inventariats ni catalogats i l'accés no ens ha estat permès.
La demanda ciutadana per recuperar la seva història, conjuntament amb la
dels investigadors ha facilitat agilitzar les tasques de classificació
i, per tant la recent obertura d'aquests arxius. A més a més, hem
localitzat altres fons i imatges fotogràfiques que es troben en arxius
de fora de Catalunya i la d'imatges fílmiques que es guarden a la
Filmoteca Espanyola.
D'altra
banda, el recull d'històries de vida no es pot donar per acabat perquè
qualsevol nou testimoni ens pot donar informació de gran valor per
recuperar les experiències viscudes pels infants tutelats durant el
període estudiat