M

M	Conferències		M
	Veus de dones: altres Històries de Catalunya Mª Isabel Gascón, historiadora. 4 de març de 2009 i 4 de març de 2010 Les vides d’un grup de dones, algunes conegudes, d’altres anònimes, ens prestaran les seves veus i el seus ulls per fer un recorregut, alternatiu i quotidià per l’Història de Catalunya desde l’Edat Mitjana fins els inicis del segle XXI.

		"El ángel del hogar". La dona entre el cel i la terra. Mª Isabel Gascón Uceda, historiadora.16 de novembre de 2009 Els canvis de la Barcelona del s. XIX no haurien estat possibles sense l’aportació femenina. La història recupera les seves veus més enllà dels grans esdeveniments narrats en masculí. Dins el cicle de Altaveu de les cultures: Els dilluns de la Unesco. La ciutat i el seu reflex. Cementiris de Barcelona (1775-1920)

	Les dones i la ciència. Mª Isabel Gascón Uceda, historiadora. 30 de setembre de 2009 De les pitagòriques als Premis Nobel farem un recorregut per les aportacions femenines a diferents camps de la ciència occidental al llarg dels segles.

	La Genealogia femenina de Cristina de Pizan. Mª Isabel Gascón Uceda, historiadora. 23 de setembre de 2009 Prenen com a referència el llibre de Cristina de Pizán La ciutat de les dones, coneixerem a un grup de dones de la antiguitat que personifiquen la intel·ligència, el valor, la clarividència, la mediació y l’amor, per a que como ella mateixa ens diu “mai us manquen consciència i lucidesa per poder defensar el vostre honor amb els vostres enemics”

	¿Qué hicieron con nosotras y nuestros hijos? 1939-1959. Julia Larena y Mª Angeles Torrente, historiadores. En el curs: La llarga nit: Espanya sota el franquisme 20 de noviembre de 2008

	Mª Cristina de Habsburgo. Una reina, una época (I -II) Mª Ángeles Torrente Arauzo, historiadora. 15 d'abril i 17 de juny 2008

		Vida cotidiana en la Venecia del siglo XVIII. Visita a l'exposició: "Passió i negoci, l’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII". Mª Isabel Gascón Uceda. 28 novembre, 2007. Fundació Caixa Catalunya; La Pedrera Coneixerem com era la vida quotidiana dels europeus del segle XVIII a traves dels gravats, llibres i pintures presents a la exposició.

		Mujeres creadoras. Los colores de la vida. Mª Isabel Gascón, historiadora. 18 de noviembre 2008 "El nombre de una mujer pintora hace que las personas tengan dudas hasta que han visto su obra" (Sofonisba Anguissola, S. XVI) En el siglo XXI no solo seguimos dudando de su obra, seguimos desconociendo la inmensa mayoría de sus nombres. La presencia femenina en el mundo de la pintura es tan antigua como la de los hombres y, como ellos, pintaron en los claustros, los palacios o los talleres familiares. Pintaron por vocación, placer o necesidad. Durante esta conferencia rescataremos algunos de sus nombres y sacaremos parte de sus obras a la luz

	Centenari del naixement de Frida Kahlo. Basi Moreno, 19 de juny de 2007, *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** Aquest any es complix el centenari del naixement de Frida Kahlo (1907-1954), una mexicana universal la pintura de la qual està estretament unida a la seva vida i reflecteix, per igual, les seves fòbies, sentiments, ideals, esperances i sofriment. Els seus quadres són durs i delicats, i reflecteixen com mai s'havia fet abans l'àmbit privat, regne absolut de les dones. Frida és el mirall en el qual mirar-se i contemplar la dignitat, la resolució i la voluntat d'ésser i de fer. A pesar de les seves limitacions físiques i del dolor, que la va acompanyar durant tota la seva vida, ens demostra com viure, estimar i sofrir i saber gaudir de tot pel seu gran amor a la vida. La seva vida va ser plena, va conèixer l'èxit i es va relacionar amb els intel·lectuals i artistes més importants de la seva època.

	Si les dones manessin... Elena Ràfols, 22 de maig de 2007, *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** Si les dones ocupessin els llocs prominents de la política, l’economia, etc., canviarien la situació del món? De ser així, per què? Per una qüestió cultural o biològica? Aquestes i moltes altres preguntes sorgeixen i la majoria les tenim sense resposta, perquè fins ara les dones que han estat al cim del poder són molt poques i les que ho han aconseguit han hagut d’entrar dins àmbits tradicionalment masculins. No obstant, parlarem de les dificultats de les dones per arribar a llocs de comandament, com la societat valora les dones i com als homes, dels condicionants socials, dels estereotips... Tot això, sense deixar de fer una mirada al passat.

	¿Qué imagen de las mujeres transmiten les películas sobre la guerra civil y la posguerra? ¿Es real? Basi Moreno, 24 de abril de 2007, *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** Las películas rodadas durante la guerra y la posguerra no reflejan a la mujer luchadora que se lanzó a la calle fusil en mano sin pensar el peligro, ni la fuerza de sus ideales revolucionarios. Existieron mujeres pasivas, a lo largo de la historia las ha habido siempre, pero no son las predominantes durante esta etapa. El predominio de la pasividad esta relacionado con una educación superficial y conservadora que solo las preparaba para su papel tradicional, el de ángel del hogar. En la cinematografía mas reciente (1960-90) la imagen que se ofrece de la mujer durante la guerra civil es la de victima, no la de una agente activa de la historia. Sin embargo, cuando en los documentales (1990) las mujeres hablan de si mismas la imagen es mucho mas real, no se sienten victimas, sino protagonistas y aprovechan la oportunidad que la Republica les ha brindado, aunque a costa de grandes sufrimientos y renuncias.

	Amor i relacions de parella en l’Edat Moderna. Mª Isabel Gascón, 27 de març de 2007, *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** La societat de l’Antic Règim oferia a les dones honestes i decents molt poques opcions on triar. La seva destinació natural era el matrimoni per al qual se'ls preparava des de la infància. Un matrimoni que, generalment, era pactat entre les famílies sense comptar amb els futurs contraents. Eren contractes d'índole econòmica que buscaven mantenir o millorar l'estatus familiar. Però l'amor cortès i apassionat de les novel·les de cavalleria estava present en l'imaginari dels joves i, fins que arribava el moment de casar-se amb qui decidien les seves famílies, homes i dones posaven en joc diverses estratègies de seducció en les quals resultava difícil delimitar la línia que separava el galanteig del compromís.

	Camí cap a l’emancipació femenina: dones, república i guerra civil Elena Ràfols i Maria Verdú, 10 de març de 2007 Mostra d'Entitats de Gràcia. La II República va suposar un gran avanç per a la dona, principalment en el pla legal. Dones invisibles fins aquell moment, van ocupar l’espai públic i van prendre consciència de la seva situació. L'esclat de la guerra civil i la marxa dels homes al front va fer que elles participessin de ple en la vida cultural, econòmica i social, fins al punt que sense aquesta participació la lluita en els camps de batalla i la supervivència de la població hagués estat impossible. La consolidació del franquisme va estroncar el camí emancipador iniciat, però el model havia arrelat en moltes dones que van seguir lluitant en la clandestinitat per a l’obtenció dels drets arrabassats.

	Vinguda a Espanya dels nens/nenes espanyols nascuts a Rússia. Victòria Escrich. 19 de desembre de 2006. *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** La família de la Victòria van haver d’exiliar-se a Rússia amb la caiguda del govern republicà. Allí hi va néixer ella i la seva germana. A finals dels cinquanta, principis dels seixanta, Franco va permetre el retorn d’aquestes persones. Però, com ho van viure aquests nens i nenes acostumats a un sistema de vida totalment diferent al que es trobarien aquí? Va ser dur adaptar-s’hi? I la història que ens diu d’aquest fet? Com ella diu, no són nens de la guerra, són nens de la “pau”.

	La violència de gènere en plural. Un recorregut al llarg de la història. Elena Ràfols. 28 de novembre de 2006. *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** El dissabte 25 de novembre se celebra el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. Actualment sembla que l’única violència que pateixen les dones en la cultura occidental és la domèstica. Però, de violències, n’hi ha i hi ha hagut de molts tipus al llarg de la història. Intentarem fer un breu repàs amb alguns exemples.

		Els valors socials del franquisme: homes útils per a la Pàtria, dones útils per a la llar. Elena Ràfols i Maria Verdú. 9 d’octubre de 2006, Organització: Associació "La pizarra de Raimunda" Aquest any en què es commemora la instauració de la Segona República i l’inici de la guerra civil, cal recordar el que va representar la pèrdua de les llibertats democràtiques. A la dona i la infància se’ls va aplicar una repressió ideològica i social específica aplicada molt abans del final de la guerra civil amb la construcció d’un corpus teòric científic com a base per a la creació de lleis que limitaven la llibertat individual de les dones i altres que obligaven a la reeducació dels nens, nenes i joves. A elles, des de la infància se’ls va inculcar una consciència femenina per tal de ser les transmissores dels valors falangistes, basats en la submissió, la maternitat i la represa dels rols d'ordre domèstic. A ells, mentrestant, se'ls ensenyava batxillerat o un ofici. Un dels agents de socialització va ser el sistema de protecció de menors i de beneficència a través de l'internament de nens, nenes i joves en centres tutelats –sobretot- per institucions religioses. Per això, és necessari treure a la llum pública la repressió patida per les dones i la infància que encara ara resta força desconeguda i silenciada.

	De la llibertat a la submissió. Dones, República i Guerra Civil Elena Ràfols i Maria Verdú 19 d’octubre de 2006. Organització: Ajuntament d'Esplugues de Ll. Mai les dones espanyoles havien obtingut uns drets d’igualtat legal amb els homes ni havien pogut participar tant activament en la vida pública com en el període democràtic republicà que va iniciar-se el 1931 i va ser aniquilat per la força el 1939 amb la victòria dels insurrectes del Movimiento Nacional. Conèixer aquests aspectes i recordar-los és donar veu tant a les dones que van tenir l’oportunitat de lluitar per un món més just com a les que no van tenir temps de fer-ho ni de gaudir-ne, ja que unes i altres van patir la repressió ideològica i social específica que el franquisme va aplicar sistemàticament a les dones des de molt abans del final de la guerra civil amb la creació de lleis i institucions que limitaven la seva llibertat individual.

	Maria Montessori Isabel Olesa. 17 d’octubre de 2006. *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** Aprofitant l’inici del curs escolar, aprofitarem per parla de la pedagoga Maria Montessori, creadora del sistema d’ensenyament que porta el seu nom. Catalunya va ser uns dels països capdavanters en introduir a l’ensenyament públic aquest sistema en el decurs de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923/25), tornant a implantar-se en el període de la II República (1931-1936). Actualment, a casa nostra, encara no s’ha arribat a assolir aquells nivells de qualitat a l’ensenyament gratuït i només en alguns pocs centres subvencionats o privats s’imparteix aquesta mena de docència.

	La medicina actual, qüestió de dones? I Maria Verdú. 27 de juny i 29 de setembre de 2006, *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** Un viatge al passat medieval de la medicina, ens mostra com era la situació de les dones d’aquella època, fet que ens permet qüestionar-nos quina és la situació actual. Com malgrat l’aparent feminització de la medicina, aquesta està molt lluny d’aplicar-se amb perspectiva de gènere i la dona hi segueix estant marginada. Segona part amb el punt de vista d’una professional de la Medicina

	La construcció repressora franquista: la dona i la infància com a eines socialitzadores Elena Ràfols i i Maria Verdú, 4 de juny de 2006. En "Gran Trobada de Dones: Les dones sabem fer i fem saber" organitzada per Xarxa Feminista. La represión ideológica y social del Nuevo Estado hacia las mujeres y la infancia se inició mucho antes del final de la guerra civil con la construcción de un corpus teórico- científico como base para la creación de leyes que limitaban la libertad individual femenina y otras que obligaban a la reeducación de los niños y las niñas, sobretodo si eran hijos o hijas de "rojos", es decir, de zona republicana.

	L'homosexualitat femenina i masculina al llarg de la Història. Elena Ràfols, 16 de maig de 2006, *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** Fent Història organitza la III Jornada de Fent Història amb el títol Amors com els altres. Passat i present de les sexualitats alternatives, ja que l’estudi de la història de l'homosexualitat –gairebé inèdit al nostre país- permet trobar-nos amb la tragèdia de la incomprensió i les terribles persecucions. Però també amb èpoques de la història on la sexualitat s’ha viscut amb menys prejudicis, i de manera que ens permet arribar a considerar la possibilitat de què l'heterosexualitat no hagi estat una imposició cultural. Destacarem el cas de la sexualitat lesbiana, que sovint ha passat invisible al llarg de la història.

	La prevenció de la salut laboral en les dones. Elena Ràfols, 25 d'abril de 2006, *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** El divendres 28 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball. La prevenció és el puntal bàsic per evitar els accidents i les malalties laborals. Aquesta prevenció no pot ser global, sinó que cal tenir en compte les diferències de gènere i no tant sols pel factor biològic de la maternitat, sinó perquè malgrat els avenços aconseguits encara dones i homes realitzen funcions diferents dins la societat i necessiten un programa de prevenció específic segons el gènere.

	De la garjola a la llar. Les presons de les dones a la Dictadura. Elena Ràfols i Fernando Hernández , historiadors. 22 de març de 2006. Dins els actes commemoratius del 8 de març, organitzats per Attac Gràcia. Fernando Hernández ha parlat de les dones empresonades per la seva afiliació a partits polítics, sindicats o altres institucions i també d'altres dones que ho van ser pel sol fet de ser la dona, la filla, la germana... d'un republicà (de qualsevol tendència). Per fer-ho, s'ha basat en els seus estudis sobre la presó femenina de Las Ventas a Madrid i la de Les Corts a Barcelona. Elena Ràfols Yuste ha tractat la vida quotidiana de les dones que es trobaven en una altra presó sense barrots ni parets, però on la repressió més dura s'hi va imposar i de com es va construir una consciència femenina específica amb la única finalitat de fer perdurar els valors del feixisme mitjançant la creació de lleis i d'institucions educadores i de control.

	Les institucions de protecció de menors: centres femenins (1939-1959). Elena Ràfols i Yuste. 21 de març de 2006. *Ràdio Gràcia: Ones de dones,* Dial 107.7** Resultats de la recerca històrica sobre el funcionament de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona i dels centres que en depenien destacant els femenins, ja que d'ells no s'ha escrit res, ni tant sols per les pròpies protagonistes, fora de breus pinzellades relatades en algunes biografies publicades per antics interns masculins.

		Mariana Pineda: bicentenario del nacimiento. Antonina Rodrigo. Escriptora i historiadora. 9 de desembre, 2004 Granada. 26 de maig de 1831. Mariana de Pineda, 27 anys, vídua i mare, culpada de traïció i condemnada a garrot és executada. El motiu? L’acusació d’haver encarregat la confecció i el brodat d’una bandera liberal trobada a casa seva. Per què una simple tela inacabada va portar a la mort a aquesta dona? Només aquesta va ser la raó?. Antonina Rodrigo ha definit l’heroïna com una dona “culta, bella y aristócrata que subió al patíbulo por defender a sus compañeros, por no delatarles”.

		La vida de la dona a l'antic Egipte. Carme Cardona Prats. Arqueòloga i egiptòloga. Sòcia D' Honor de la Societat Catalana d’Egiptologia (SCE), 30 de novembre, 2004. Com vivia la dona a l’Antic Egipte? Mentre que en altres societats les dones es veien condemnades a la invisibilitat, les egípcies tenien una identitat com a persones. Carme Cardona fa una aproximació a la vida política, social, religiosa, moral i familiar de les dones que van viure a la ribera del Nil.

		La figura de la reina en la Corona de Aragón Mª Isabel Gascón Uceda. Historiadora, 6 de Maig de 2004 Maria de Castella, Juana Enríquez i Germana de Foix, van ser tres dones que exerciren el poder de forma directa a Catalunya. A través d'elles coneguérem com eren i que s'esperava de les reines a la Corona d'Aragó des d'una perspectiva humana i la vida quotidiana de les seves cases reials.

		Les dones als camps nazis David Serrano, Doctor en Filologia Catalana i fundador del CILEC, 22 d'Abril de 2004 L’extermini organitzat que els feixistes van perpetrar contra milions d’homes i dones ha deixat distintes formes de testimoniatge. David Serrano en va parlar del llibre Les dones als camps nazis, on recupera l’experiència quotidiana de les dones confinades als camps i recopila el seu llegat. I ens va presentar L’hora blanca, el seu nou treball sobre la literatura de Joaquim Amat Piniella, que vindria a ser el Primo Levi, o el Jorge Semprún, català.

		Les Dones del 36 Josefina Piquet i Maria Salvo, 6 de novembre 2003 De l'“univers carcelari” descrit per Ricard Vinyes i Manel Risques en l'exposició del MHC Les presons de Franco, vam parlar amb la Maria Salvo, guardonada el 2004 amb la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona i investida doctora honoris causa per la UPC com a presidenta de l'Associació d'Ex-pressos Polítics de Catalunya. Vam tenir la sort de comptar també amb aquella “Nena de la Guerra”, Josefina Piquet, dedicada amb “Les Dones del 36” a fer-nos sentir la importància de la memòria.